ecords d’un excursionista és la primera obra que va editar Bosch i, arran de l’èxit que va obtenir, en seguiren d’altres, entre les quals una de les més destacades i divulgades és L’hereu Noradell (1889). Tot i que posteriorment va fer algunes incursions literàries en la novel·la psicològica i la societat urbana, com ara L’hereu Subirà (1891) i Montalba (1891), va ser en el costumisme rural en el format de narració breu on va demostrar una millor desimboltura.

Tot i el seu títol. Records d’un excursionista no es llegeix ni s’hauria de llegir únicament en clau excursionista, per bé que bona part dels itineraris que s’hi descriuen es poden resseguir encara avui dia. És, de fet, un llibre que compleix les expectatives d’un públic amb interessos diversos. Aquell que s’acosti a l’obra tant pot trobar-hi una guia de muntanya —això sí, amb certes reserves— com un seguit de narracions que li permetran fer un salt enrere en el temps. El volum conté una bona dosi de relats de costums que ens acosten a la societat rural de finals del segle xix, que Bosch coneixia bé arran de la seva condició de terratinent. L’autor filtra la realitat d’una època i d’una geografia concretes, i ho fa amb una voluntat molt d’acord amb el moment en què va ser escrita l’obra, molt conforme a l’ideari de la Renaixença.