1998. La febre del cim és la crònica definitiva de l’ascensió més tràgica en tota la història de l’Everest, i s’ha convertit en un dels llibres més aclamats a tota Europa els últims anys: ha captivat l’atenció de tots els públics i ha estat saludat com el millor relat que s’ha escrit mai sobre la muntanya mítica. Jon Krakauer ens guia pas a pas des de Kathmandu fins al sostre del món, destria els errors dels infortunis i ofereix una versió apassionada del que alguns han vist com la venjança de l’Everest. Quan Jon Krakauer va arribar al cim de l’Everest a primera hora de la tarda del 10 de maig de 1996, feia cinquanta-set hores que no dormia i arrossegava els efectes de la manca d’oxigen. I quan va iniciar el descens, a 8.848 metres d’altitud, una vintena de companys encara s’esforçaven per fer el cim, sense adonar- se que el cel s’havia començat a ennuvolar. Els membres d’aquella expedició comercial havien pagat una fortuna per coronar l’Everest, i alguns, posseïts per la febre del cim, ho van pagar amb la vida.